El passat 10 de juliol va tenir lloc al Palau de la Música de Barcelona l’acte de celebració del 10è aniversari de la Fundació Manuel Blancafort. En la primera part de l’acte, la periodista Mònica Pagès va fer un recorregut per les 10 activitats més rellevants organitzades o promogudes per la Fundació al llarg d’aquests 10 anys. Entre aquestes activitats destaquen la donació a l’any 2000 de l’arxiu de Manuel Blancafort a la Biblioteca de Catalunya, la recuperació d’una gran quantitat d’obres inèdites per a piano, el primer enregistrament d’una obra simfònica, el Concert per a piano i orquestra núm. 1 “Ibèric”, o la difusió de la rica correspondència entre Manuel Blancafort i Frederic Mompou.
 Acte del 10è aniversari de la Fundació Manuel Blancafort |
A més, es van recordar alguns dels aspectes més destacats de la trajectòria vital i artística de Blancafort en el context històric que va viure: l’efervescència artística i cultural a Catalunya abans de la Guerra Civil, la peculiar formació musical de l’autor a través de les pianoles o la influència de la seva vila natal, La Garriga, a la serva música. També es van oferir mostres de la faceta menys coneguda de Blancafort com a pintor i escriptor. Finalment, es va mencionar l’esforç que està realitzant la Fundació per tal de promoure l’enregistrament i interpretació de dues de les composicions més ambicioses: la Cantata Verge Maria i el Concert per a piano i orquestra núm. 1 “Omaggio”. En aquesta primera part van intervenir tres néts del compositor i la periodista Ana María Dávila va glossar la relació musical entre Manuel Blancafort i la pianista Maria Canals.
 |
|
Miquel Villalba i Kiev Portella
Foto: Gilbert Romaní
|
La segona part de l’acte va estar íntegrament dedicada a la interpretació del Concert per a piano i orquestra núm. 1 “Omaggio” en la seva versió per a dos pianos, a càrrec de Miquel Villalba i Kiev Portella. Aquest concert va ser estrenat l’any 1944 per Maria Canals i l’Orquestra Municipal de Barcelona, dirigida per Eduard Toldrà. Tot i que aquesta obra va ser la primera estrena de la història de l’orquestra, fundada aquell mateix any, i que l’estrena va ser, en paraules del mateix Blancafort, “l’èxit més gran que va obtenir mai l’estrena d’una obra meva“, aquesta partitura no s’havia tornat a interpretar des d’aleshores.
 |
|
Miquel Villaba i Kiev Portella
Sala d’Assaig del Palau de la Música Catalana
Foto: Gilbert Romaní
|
Diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò de l’acte. Catalunya Mùsica, al seu programa “Notes de Clàssica”, ha emès un extens reportatge que podeu escoltar al següent enllaç.
 |
| La Vanguardia, 13 juliol 2013 |
Fundació Manuel Blancafort 