La Fundació Manuel Blancafort participa a la taula rodona sobre fundacions musicals del Festival de Pasqua de Cervera

El passat 11 d’abril va tenir lloc, en el marc de les Jornades Professionals del 4rt Festival de Pasqua de Cervera, una taula rodona que va reunir els representants de diferents fundacions privades de músics compositors i/o intèrprets catalans, com la Fundació Pau Casals, la Fundació Victòria de los Ángeles, la Fundació Frederic Mompou i la mateixa Fundació Manuel Blancafort. La taula rodona va estar moderada per la periodista Mònica Pagès, que ha elaborat el següent resum:

La primera intervenció dels presents a la taula va consistir en una breu descripció de cadascuna de les fundacions participants. Tots els representants van coincidir en què el seu objectiu principal era conservar el llegat documental i artístic d’aquestes grans figures de la història de la música catalana, però cadascuna amb unes particularitats diferents. La Fundació Pau Casals gestiona la casa-museu Vil·la Casals a la platja de Sant Salvador, al Vendrell, i té el llegat documental del Mestre Casals cedit en dipòsit a l’Arxiu Nacional de Catalunya. En aquest mateix centre documental, també hi ha dipositat el fons documental de Victòria de los Ángeles, que també ha repartit una part entre l’Esmuc i l’Institut del Teatre. Tant la Fundació Pau Casals com la Victoria de los Ángeles, atorguen beques per a joves estudiants, de violoncel i de cant, respectivament. La Fundació Frederic Mompou té el seu fons documental donat a la Biblioteca de Catalunya per voluntat de Carmen Bravo. Organitza un concurs internacional de composició que porta el nom de Mompou i conserva la vivenda del compositor al Passeig de Gràcia de Barcelona, on té la seva seu. La Fundació Manuel Blancafort promou la interpretació de les seves obres i conserva el seu llegat, no té una seu específica. Totes coincideixen en l’organització de diverses activitats, com concerts, cursos, i actes, que mantinguin viva la memòria d’aquestes grans personalitats artístiques i que es transmeti als intèrprets i al públic de les generacions següents.

Fotografia: Jordi Prat (Ajuntament de Cervera)

Sobre la relació amb les diferents administracions (Ministeri, Generalitat, Ajutaments, Diputacions), es coincidia que els ajuts eren molt escassos i que hi havia una gran dificultat d’interlocució. Jordi Pardo, director de la Fundació Pau Casals, va constatar que la cultura no està en la centralitat de l’agenda política. En Joan Millà, president de la Fundació Frederic Mompou, va manifestar que per la seva part volien mantenir l’esperit independent de Mompou i que no prioritzaven les subvencions perquè s’havien de supeditar a un control massa estricte que no és proporcional a l’ajut que es rep i els posa molts impediments a poder fer la seva activitat amb llibertat. Es va coincidir en què seria important que hi hagués una llei de mecenatge, però sobretot que hi hagués més consciència de la importància d’aquests referents en la nostra societat, en la nostra cultura.

Davant de la pregunta de quines vies de difusió de les activitats i del llegat creien que calia desenvolupar, en aquest nou context cultural i econòmic, Xavier Calsamiglia, de la Fundació Manuel Blancafort, va declarar que calia trobar noves fórmules per a acostar la música a la societat, per crear-ne la necessitat, l’”adicció”, com es fa en molts altres àmbits i productes culturals. Aplicant criteris econòmics, va manifestar que s’havia de posar al màxim a l’abast, fins i tot gratuïtament, perquè la música clàssica anés penetrant cada vegada més en els hàbits de les persones i en la seva quotidianitat. Com més s’escolta, més agrada. Com més es coneix, més s’estima. Aquest criteri s’ha aplicat en moltíssims exemples de la nostra societat, començant per posar a l’abast a preus més econòmics àmbits amb costos fixos alts com les línes aèries o les empreses de comunicació i telefonia. Helena Mora, presidenta de la Fundació Victoria de los Ángeles, va manifestar que el nostre país no estava preparat per a conservar aquest patrimoni. Va afegir que les diverses administracions sempre tenen bones paraules i intencions, però que finalment es refien de la gestió que faran aquestes fundacions per a la preservació i difusió del llegat d’aquests artistes.

En aquest sentit, Jordi Pardo, de la Fundació Pau Casals, va dir que calia reinventar-se i que aquesta preservació pasés per la digitalització. Pardo va convidar a tots els presents a la taula a fer un front comú en aquest sentit per aconseguir unir esforços i que els seus respectius llegats documentals poguessin vincular-se a través dels mitjans digitals i d’aquesta manera demostrar el gran pes que tenen en el patrimoni cultural tant del nostre país com també en la dimensió universal per la projecció internacionals que van tenir aquests artistes. Aquest front comú també podria contribuir a obtenir més recursos, tant públics com privats i també d’ajuts europeus. Aquesta proposta va servir de conclusió general i va posar de manifest la necessitat de seguir posant en comú les necessitats d’aquestes fundacions per a aconseguir sistemes de gestió i de difusió més eficaços i de més abast.

Anuncis

L’Orquestra Simfònica de Sant Cugat interpreta la "Sardana Simfònica" de Blancafort durant el concert de Sant Jordi

El concert forma part dels actes del Tricentenari 2014

El divendres 23 d’abril, l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat, dirigida per Josep Ferré, interpretarà el tradicional concert de Sant Jordi, que en aquesta ocasió s’enmarca dins del actes del Tricentenari 1714-2014.


El concert s’iniciarà amb la Simfonia nº 1 sobre motius populars catalans de Josep Ribera i Miró (1839-1921), i a continuació s’interpretarà la “Sardana simfònica” de Manuel Blancafort. A la segona part s’escoltarà l’Allegro gusto del Concert del Nord de Joan Albert Amargós -obra nominada als premis Grammy a la Best Classical Contemporary Composition-. Finalment, s’interpretarà l’obra “Catalunya 1714” de Salvador Brotons que rememora la història recent del poble català. Es pot consultar el programa complet del concert a través del següent enllaç.

La “Sardana simfònica” de Blancafort va ser composada l’any 1949. Segons les notes manuscrites del compositor que es conserven a la partitura original, el títol original de l’obra era “Nova Empuriana” però finalment va ser substituït per el definitiu (“Sardana simfònica”). El mateix compositor la descriu com “una sardana lliure per a gran orquestra que evoca successivament aquestes escenes; Curts: frescor del paisatge al despuntar del dia. Llargs: cant sentimental (el jove mariner veu, de mar estant, la primera donzella empurdanesa a la platja) – Tramuntana: mar moguda i desembarc-.

L’obra (segurament amb el títol original) havia de ser presentada al Concurs Musical Premis Enric Morera del mes de març de 1949, però finalment aquest concurs no va tenir lloc. El mateix Blancafort va escriure a la partitura el següent: “el governador civil de Girona va suspendre el concurs – per catalanista i perill de guerra separatista!!! Ja està bé!!“. L’obra va ser estrenada finalment a Barcelona per l’Orquestra Municipal dirigida per Ricard Lamote de Grignon durant el concert popular del 5 de març de 1961. 

El concert tindrà lloc el divendres 23 d’abril a les 21 hores al Teatre Auditori de Sant Cugat. Més informació i entrades al següent enllaç.

In memoriam: Camila Blancafort París

Camila Blancafort París, filla del compositor Manuel Blancafort i presidenta de la Fundació, va morir a Valldoreix el passat 15 de març. 

D’ençà de la mort del compositor l’any 1987, Camila Blancafort va ser la persona encarregada de compilar i ordenar tota la seva documentació, gestionar el seu llegat musical i de impulsar la divulgació de les seves obres. Els fruits d’aquest treball es van traduir en diversos enregistraments, l’edició de moltes de les seves partitures, la organització del Centenari Manuel Blancafort (1997) i la donació de l’arxiu del compositor a la Biblioteca de Catalunya.
Manuel Blancafort va dedicar a la seva filla l’obra “Ofrena a Camila”, inclosa en el recull “Peces petites per a mans menudes” (1986).

Fotografia: Oliver Adell

Com a presidenta de la Fundació, Camila Blancafort va entregar al pianista Michael Davidov el Premi “Manuel Blancafort” corresponent a l’edició de 2013 del Concurs Internacional de Piano “Maria Canals”.

Helena Calsamiglia, filla de Camila Blancafort, va escriure un text dedicat a la seva mare que podeu llegir en el següent enllaç.