La Fundació Manuel Blancafort participa a la taula rodona sobre fundacions musicals del Festival de Pasqua de Cervera

El passat 11 d’abril va tenir lloc, en el marc de les Jornades Professionals del 4rt Festival de Pasqua de Cervera, una taula rodona que va reunir els representants de diferents fundacions privades de músics compositors i/o intèrprets catalans, com la Fundació Pau Casals, la Fundació Victòria de los Ángeles, la Fundació Frederic Mompou i la mateixa Fundació Manuel Blancafort. La taula rodona va estar moderada per la periodista Mònica Pagès, que ha elaborat el següent resum:

La primera intervenció dels presents a la taula va consistir en una breu descripció de cadascuna de les fundacions participants. Tots els representants van coincidir en què el seu objectiu principal era conservar el llegat documental i artístic d’aquestes grans figures de la història de la música catalana, però cadascuna amb unes particularitats diferents. La Fundació Pau Casals gestiona la casa-museu Vil·la Casals a la platja de Sant Salvador, al Vendrell, i té el llegat documental del Mestre Casals cedit en dipòsit a l’Arxiu Nacional de Catalunya. En aquest mateix centre documental, també hi ha dipositat el fons documental de Victòria de los Ángeles, que també ha repartit una part entre l’Esmuc i l’Institut del Teatre. Tant la Fundació Pau Casals com la Victoria de los Ángeles, atorguen beques per a joves estudiants, de violoncel i de cant, respectivament. La Fundació Frederic Mompou té el seu fons documental donat a la Biblioteca de Catalunya per voluntat de Carmen Bravo. Organitza un concurs internacional de composició que porta el nom de Mompou i conserva la vivenda del compositor al Passeig de Gràcia de Barcelona, on té la seva seu. La Fundació Manuel Blancafort promou la interpretació de les seves obres i conserva el seu llegat, no té una seu específica. Totes coincideixen en l’organització de diverses activitats, com concerts, cursos, i actes, que mantinguin viva la memòria d’aquestes grans personalitats artístiques i que es transmeti als intèrprets i al públic de les generacions següents.

Fotografia: Jordi Prat (Ajuntament de Cervera)

Sobre la relació amb les diferents administracions (Ministeri, Generalitat, Ajutaments, Diputacions), es coincidia que els ajuts eren molt escassos i que hi havia una gran dificultat d’interlocució. Jordi Pardo, director de la Fundació Pau Casals, va constatar que la cultura no està en la centralitat de l’agenda política. En Joan Millà, president de la Fundació Frederic Mompou, va manifestar que per la seva part volien mantenir l’esperit independent de Mompou i que no prioritzaven les subvencions perquè s’havien de supeditar a un control massa estricte que no és proporcional a l’ajut que es rep i els posa molts impediments a poder fer la seva activitat amb llibertat. Es va coincidir en què seria important que hi hagués una llei de mecenatge, però sobretot que hi hagués més consciència de la importància d’aquests referents en la nostra societat, en la nostra cultura.

Davant de la pregunta de quines vies de difusió de les activitats i del llegat creien que calia desenvolupar, en aquest nou context cultural i econòmic, Xavier Calsamiglia, de la Fundació Manuel Blancafort, va declarar que calia trobar noves fórmules per a acostar la música a la societat, per crear-ne la necessitat, l’”adicció”, com es fa en molts altres àmbits i productes culturals. Aplicant criteris econòmics, va manifestar que s’havia de posar al màxim a l’abast, fins i tot gratuïtament, perquè la música clàssica anés penetrant cada vegada més en els hàbits de les persones i en la seva quotidianitat. Com més s’escolta, més agrada. Com més es coneix, més s’estima. Aquest criteri s’ha aplicat en moltíssims exemples de la nostra societat, començant per posar a l’abast a preus més econòmics àmbits amb costos fixos alts com les línes aèries o les empreses de comunicació i telefonia. Helena Mora, presidenta de la Fundació Victoria de los Ángeles, va manifestar que el nostre país no estava preparat per a conservar aquest patrimoni. Va afegir que les diverses administracions sempre tenen bones paraules i intencions, però que finalment es refien de la gestió que faran aquestes fundacions per a la preservació i difusió del llegat d’aquests artistes.

En aquest sentit, Jordi Pardo, de la Fundació Pau Casals, va dir que calia reinventar-se i que aquesta preservació pasés per la digitalització. Pardo va convidar a tots els presents a la taula a fer un front comú en aquest sentit per aconseguir unir esforços i que els seus respectius llegats documentals poguessin vincular-se a través dels mitjans digitals i d’aquesta manera demostrar el gran pes que tenen en el patrimoni cultural tant del nostre país com també en la dimensió universal per la projecció internacionals que van tenir aquests artistes. Aquest front comú també podria contribuir a obtenir més recursos, tant públics com privats i també d’ajuts europeus. Aquesta proposta va servir de conclusió general i va posar de manifest la necessitat de seguir posant en comú les necessitats d’aquestes fundacions per a aconseguir sistemes de gestió i de difusió més eficaços i de més abast.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s