Estrena i reestrena de la Cantata Virgo Maria (1968-2016)

La Cantata Virgo Maria de Manuel Blancafort es va estrenar el divendres 8 de març de 1968 al Palau de la Música. Va tornar a ser interpretada una segona vegada dos dies després, el diumenge, en sessió de tarda.

Estrena Cantata Virgo Maria

Manuel Blancafort, al costat del mestre Lluís M. Millet rebent els aplaudiments del Palau de la Música durant l’estrena de la “Cantata Virgo Maria” (Font: Arxiu de la Fundació Manuel Blancafort)

L’estrena d’aquesta obra va estar rodejada de diverses vicissituds. Blancafort va escriure els textos de la Cantata en llatí. Però quan va sorgir l’oportunitat de presentar-se al concurs que organitzava l’Orfeó Català, una de les condicions era que el text havia de ser en català. No deixa de ser una circumstància curiosa en el règim franquista imperant aleshores, tot i que aquest havia relaxat notablement a finals dels seixanta la seva persecució al català.

La forçada traducció no va ser ben rebuda però pel compositor, ja que considerava que la “música estava feta i adequada al text llatí”. Malgrat aquest contratemps, ell mateix es va encarregar de la versió catalana.

El programa de l’estrena era eminentment religiós-. A més de la Cantata, l’Orquestra Ciutat de Barcelona i el Cor de l’Orfeó Català, dirigits per Lluís Maria Millet, van interpretar les Cantates 161, 56 y 140 i dos corals de La Passió segons sant Mateu de Johann Sebastian Bach. En el cas de les obres de Bach, es va comptar amb el baríton anglès Benjamin Luxon, mentre que en la composició de Blancafort van intervenir les veus solistes de Sònia Albadalejo i Gaietà Renom.

Fragment_Cantata Virgo Maria _ Manuel Valls

“Expectació davant l’estrena de Verge Maria de M. Blancafort.” (Manuel Valls, 1968).          Fés click en aquest ENLLAÇ per llegir el text complet.

La crònica que va fer Xavier Monsalvatge a La Vanguardia després de l’estrena parla de que “la naturalesa de les obres, especialment la del nostre compositor, va obligar els cantaires a un esforç ímprobe d’adaptació”. I segueix: “la partitura de Blancafort és per al cor, que canta en el decurs de gairebé tota la composició, molt més difícil del que es pot desprendre de la claredat i simplicitat de l’escriptura”.

Una complexitat que ha reconegut Antoni Ros-Marbà, encarregat de dirigir la reestrena de la Cantata després de 48 anys: “És una obra molt difícil. Hem necessitat dos mesos d’assajos”.

La Cantata Verge Maria havia guanyat tres anys abans el primer premi del Concurs Musical de l’Orfeó Català, convocat al 1963, un concurs del que, per cert, sembla que només es va celebrar una edició, la que va guanyar Blancafort, i on es van presentar un total de nou obres. El jurat va ser integrat per Joan Massià, Frederic Mompou, Rafael Subirachs, Xavier Monsalvatge i Lluís Maria Millet.

Demà, al Palau tornarà a escoltar-se aquesta brillant mostra del nostre patrimoni musical, això sí, en la seva versió original en llatí i sense veus solistes. Tal i com va voler el mestre Blancafort.

Anuncis

La serena meditació musical de la “Cantata Virgo Maria”

“Es una obra genuïnament catalana, amb reminiscències del cant gregorià i un admirable llenguatge harmònic”

D’aquesta manera qualifica Antoni Ros Marbà la Cantata Virgo Maria de Manuel Blancafort que el proper dijous tornarà a interpretar-se al Palau de la Música, 48 anys de la seva estrena en aquesta mateixa sala.

La Cantata té una durada de gairebé una hora i va ser escrita per un gran cor i una gran orquestra que compta amb arpa, piano, celesta i percussió. Tot i que estava composada per a cor i orquestra, sense solistes, l’estrena de l’obra el 8 de març de 1968 va comptar amb les veus de la soprano Sònia Albadalejo i el tenor Gaietà Renom.

Fent click a la icona següent es pot escoltar un fragment de l’assaig general de la Cantata Virgo Maria. El mestre Lluís M. Millet dirigeix l’orquestra Ciutat de Barcelona i l’Orfeò Catala al Palau de la Música, poc abans de la seva estrena l’any 1968 (Font: Arxiu de la Fundació Manuel Blancafort)

 

La versió que escoltarem el proper 7 de juliol recupera la composició original de Blancafort, afegint algunes de les indicacions per eliminar alguns compassos que el propi autor va incloure en posteriors revisions.

Però l’orquestra no és solament un suport harmònic sinó que adquireix un valor narratiu propi durant tota la partitura. El resultat és una obra intemporal i clàssica, intensament expressiva, “orgull del nostre patrimoni musical” com la va qualificar el mestre Lluís Mª Millet amb motiu de la seva estrena.

pagina partitura manuscrita Cantata Virgo Maria

Pàgina de la partitura manuscrita de la “Cantata Virgo Maria” de Manuel Blancafort

 

Malgrat que és una obra de caràcter religiós i pertany a l’època de més transcendència creativa de Blancafort, poden trobar-se alguns del trets característics de la seva música: riquesa i lluminositat, molt acurada en els detalls i harmònica en la seva escriptura, però que no defuig moments d’excitació i de força expressiva.

Quan es va estrenar la Cantata Virgo Maria, Blancafort comptava amb una considerable producció musical: obres de gran format musical, amb dos concerts per a piano i orquestra, una simfonia, dos quartets de corda, així com altres composicions orquestrals i nombroses cançons per a veu solista acompanyada de piano o de petits conjunts instrumentals.

A banda de les peces i composicions per a piano de la seva joventut, influenciada per l’impressionisme francès, aquest brillant itinerari musical està composat per Sonatina Antiga (1929), dos nocturns i El rapte de les sabines (1931), els concerts per a piano i orquestra (1944-45); dos quartets de corda (1948-1950), la Simfonia en mi (1950) o la Rapsòdia catalana per a violoncel i orquestra (1953) que culmina amb la serena meditació de la Cantata Virgo Maria.

Com es va gestar la “Cantata Virgo Maria” de Manuel Blancafort

Una obra antològica de la música catalana

L’any 1955 Manuel Blancafort era un compositor madur. Tenia gairebé 60 anys i una destacada producció musical que havia anat evolucionat des de la frescor impressionista de les seves primeres composicions fins l’assoliment d’obres més complexes i ambicioses. La vida li havia donat moments difícils però també estones de joia. Tenia 11 fills i, malgrat les dificultats, havia pogut construir una sòlida carrera musical que rebia nombrosos reconeixements.

CantataVirgoMaria_Portada_Partitura_Manuscrita

Blancafort feia anys que tenia el desig de fer una obra d’esperit religiós. En paraules seves “Havia de ser una obra de major extensió que cap altre meva: havia de compondre un càntic de lloança i acció de gràcies de Déu pel do de la música. Era condició indispensable d’emprar veus humanes”.

També el context de l’època convidava a la creació d’una obra d’aquestes característiques. Als anys seixanta es promouen els canvis del Concili Vaticà II, tot intentant dinamitzar i acostar la producció artística a la religiositat.

Però malgrat el seu desig, Blancafort no trobava un text sobre el qual construir un discurs musical. Fins que un dia el problema se li presentà resolt: seria una tria dels oficis divins (en llatí) corresponents a les principals festes marianes. Són sis estampes estretament lligades però molt contrastades, que evoquen situacions tan diverses com la poesia del diàleg entre Gabriel i Maria; l’alegria de Betlem; la intensitat dolorosa del Calvari i l’exultació triomfal de l’Assumpció. A manera d’intermedi hi hauria una evocació de la fugida a Egipte a través del desert.

Pel que fa a la música, no era possible recórrer a un disseny melòdic que anés reapareixent, amb un leitmotiv cíclic. Però era necessària assegurar la unitat del conjunt d’una obra d’extensió i temàtica tan considerable. Finalment, l’homogeneïtat es va aconseguir gràcies a unes línies generals que lliguessin, calculant minuciosament la durada i la dinàmica de cada fragment i situant de manera adequada al text el moments de màxima tensió del discurs musical.

El valor de la Cantata Virgo Maria de Manuel Blancafort encara és més gran tenint en compte que l’escassa la música de caràcter religiós entre els compositors de la generació de Blancafort i Mompou.

L’estrena d’aquesta obra , qualificada d’ “antològica” en la premsa de l’època, va representar segons l’estudiós i crític musical Manual Valls “una fita fonamental en la història de la nostra música”.

Presentació a la premsa del concert al Palau de la Música que recupera la Cantata Virgo Maria

Avui ha tingut lloc al Palau de la Música la presentació oficial del proper concert del dia 7 de juliol, on l’Orfeó Català, el Cor de Cambra del Palau i l ‘OBC, interpretaran, sota la direcció d’Antoni Ros Marbà, la Cantata Virgo Maria de Manuel Blancafort. Aquesta obra no havia tornat a ser interpretada des del 8 de març de 1968, quan va ser estrenada al Palau després de guanyar el primer premi de l’Orfeó CatRoda premsa_Cantata_Virgo_Mariaalà de l’any 1963.

L’acte ha comptat amb la presència de Mariona Carulla, presidenta de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, Joan Oller, director general del Palau, Antoni Ros Marbà, director, Josep Vila i Casañas, director de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau, Manuel Romaní, representant de la Fundació Manuel Blancafort, i Joaquim Garrigosa, director de l’Auditori.

Antoni Ros Marbà ha volgut remarcar el “mèrit extraordinari” que ha representat poder interpretar de nou aquesta obra donada la seva gran dificultat.  El director de l’OBC ha destacat que es tracta d’una composició “genuïnament catalana”, amb influències del cant gregorià però a la vegada amb un significatiu “bagatge harmònic” molt propi de l’escola francesa de principis del segle XX que tant va influir en la música de Blancafort. Ros Marbà ha insistit en el “gran esforç” realitzat pels néts del músic de La Garriga per recuperar aquesta obra del seu avi, que va ser qualificada com a “obra mestre de la música catalana” per Lluís Mª Millet quan es va estrenar ara fa 48 anys.

Per la seva banda, el director de l’Orfeó Català, Josep Vila, s’ha referit a la reestrena de la Cantata com a “gesta de recuperació del patrimoni musical català”.