Enric Galwey i La Garriga (i Manuel Blancafort)

Fins al proper 9 d’octubre es pot visitar a la sala municipal Andreu Dameson de La Garriga l’exposició Enric Galwey i La Garriga. La mostra d’aquest gran pintor (1864-1931) de l’Escola d’Olot, deixeble de Joaquim Vayreda, i amb casa en aquesta la vila vallesana des del 1876, està dedicada íntegrament a la seva producció centrada en el Vallès Oriental. L’exposició aplega obres de diferents períodes, temàtiques i tècniques.

220px-ramon_casas_-_mnac-_enric_galwey-_027329-d_006488

Enric Galwey, retratat per Ramon Casas (Font: Viquipèdia)

Coincidint amb la inauguració de l’exposició, el periodista Xavier Vidal-Folch va publicar al diari “El País” un magnífic article (Reivindicació d’Enric Galwey) en el que es repassa la vida i l’obra del paisatgista. Un apunt en el mateix rotatiu d’Albert Benzekry, regidor de cultura de l’ajuntament de La Garriga, assenyala que: “El paisatge garriguenc fa bon paper enmig de noms tan acreditats per la seva bellesa natural com Mallorca i Olot”, deia Galwey a un jove que l’acompanyava en les seves excursions pictòriques, i que més tard seria el gran músic Manuel Blancafort.

Pere Blancafort de Rosselló relata en el seu llibre “La Garriga, el balneari i jo” que “el seu germà Manuel acompanyava a Enric Galwey  carregant amb el cavallet i altres pertrets, i de pas demanava explicacions sobre el desenvolupament de la pintura, cosa que Galwey feia gustosament. Poc després Manuel es comprava una caixa de pintures a l’oli per experimentar amb el que havia après”.

Anuncis