Manuel Blancafort va néixer a La Garriga el 12 d’agost de 1897. Va estudiar música amb el seu pare i amb Joan Lamote de Grignon, tot i que la seva autèntica formació musical va tenir lloc a la fàbrica de rotlles de pianola “Victòria”. Va pertànyer al grup de compositors catalans que varen començar a compondre abans dels anys vint amb una clara intenció rupturista enfront del wagnerisme i nacionalisme aleshores imperants.
Les seves primers obres són peces per a piano, cançons i obres corals d’escala reduïda i un estil fresc molt proper al del seu amic íntim, Mompou, i directament influïdes per Satie, Debussy i el grup dels Six. Tots dos pretenien la màxima expressivitat amb uns mitjans mínims. “El parc d’atraccions”, estrenat per Ricard Viñes a París en 1924, va ser un èxit immediat a las sales musicals europees dels anys vint.
Posteriorment la seva música evoluciona cap a la gran forma orquestral amb una decidida voluntat constructiva. D’aquest segon període són els seus quartets de corda, la simfonia, els concerts per a piano i la cantata Virgo Maria.
Va ser guardonat amb l’accèsit al Premio Nacional de Música (1949), el premi “Ciutat de Barcelona” (1950 i 1966) i el premi “Orfeó Català” (1965). També va ser nomenat fill predilecte de La Garriga (1982) i guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1982) i la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona (1986).
Manuel Blancafort va morir a Barcelona el 8 de gener de 1987.
Fundació Manuel Blancafort 