Stanford: un dels dipòsits més grans de rotlles de pianola del món

La universitat nord-americana de Stanford conserva una de les col·leccions de rotlles de pianola més importants del món, amb prop de 15.000 enregistraments per a aquest popular instrument de principis del segle XX. La documentalista Esther Burgos s’ha endinsat en aquest món gràcies a una beca de la  Universidad Complutense de Madrid.

La tasca de Burgos li ha permès capbussar-se en l’immens catàleg de rotllos de l’Arxiu Sonor de la prestigiosa Universitat de Stanford i descobrir l’única col·lecció d’origen espanyol, donada per Maria Jesús Casado García-Sampedro. Aquesta feina és una continuació de l’interès d’Esther Burgos pel món de les pianoles, que la va portar al 2017 a catalogar i fer una exposició de la col·lecció de la família Fernández Shaw, una nissaga de compositors de sarsueles dels segles XIX i XX.

Aquesta exposició va permetre difondre els orígens i la història de la pianola al nostre país. Cal recordar que Joan Baptista Blancafort, pare de Manuel Blancafort, va posar en marxa l’any 1905 a La Garriga la primera fàbrica de rotlles de pianola a Espanya. Allà hi va treballar el compositor i va formar-se com a músic convertint les notes del pentagrama en forats a la cinta continua de paper de les pianoles.

Anuncis

Quan Blancafort i Mompou feien música ballable

Tres peces de músiques ballables, properes al foxtrot i el ragtime, composades conjuntament per Manuel Blancafort i Frederic Mompou, ja es troben a l’abast de tothom per ser escoltades. El Grup de Recerca de la Música en les Societats Contemporànies (MUSC) de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) les ha penjat a la plataforma de música en streaming Soundcloud.

Fa uns anys, el MUSC va rescatar, entre els rotlles de pianola trobats en una masia del Priorat, setze obres inèdites de Blancafort i Mompou que, amb el pseudònim de ‘Hobby’, havien composat setze peces de música ballable a l’estil de l’època als Estats Units. A partir d’aquesta troballa es va desenvolupar una tecnologia, el Pianola Roll Digitizer, per digitalitzar els rotlles de pianola amb el Centre de Visió per Computador (CVC), el Museu de la Música de Barcelona i el Centre Robert Gerhard per a la promoció i difusió del patrimoni musical català. Aquesta tecnologia ha permès digitalitzar-los.

Un musicòleg japonès analitza les cartes entre Blancafort i Mompou

L’any 2015 el pianista i musicòleg japonès Ryosuke Shiina, professor del Doshisha Womenʼs College of Liberal Arts de Kyoto, va publicar el primer estudi sobre la correspondència entre Mompou-Blancafort, que abasta els anys 1921-1924. Ara, Shiina publica la tercera entrega d’aquest anàlisi que permet desxifrar el procés de formació i irrupció en el món de la música de dos dels compositors catalans més importants.

Segons Ryosuke Shiina, “els dos joves compositors es van recolzar mútuament pel seu desenvolupament com a músics, intercanviant el seu coneixement i informació, treballant junts per la música catalana moderna en el context històric complicat d’aquells dies.”

La música de Blancafort, un so “familiar” al Japó

La música catalana i figures com les de Blancafort i Mompou desperten cada cop més interès al Japó. Una prova d’això és la tasca de divulgació, amb la interpretació de diverses obres del compositor de La Garriga, del músic autodidacta i periodista Mikinari Miyao. Miyao és, a més, un dels impulsors de la Sociedad Japonesa de Música Española para Piano, una entitat que realitza diverses activitats de difusió tant al Japó com a Catalunya.

Respecte a l’interès que desperten al seu país els compositors catalans, Miyao explica que “la música francesa per a piano de principis del segle XX, personificada en Debussy, i que tanta influència va tenir en Blancafort i Mompou, és molt popular al Japó. Crec que el so sensual i ambigu de la música impressionista és comú amb la música i les pintures japoneses tradicionals, per això ens és molt familiar”

Els Nocturns de Blancafort, a l’església romànica del Monestir de Santa Maria de Cervià de Ter

La jove pianista Maria Canyigueral va interpretar el passat 8 d’agost els Nocturns 2 i 4 de Manuel Blancafort en la inauguració del 8è Festival de Cervià de Ter.

El concert es va fer en un escenari molt especial: l’església romànica del Monestir de Santa Maria de Cervià de Ter. Aquesta jove pianista de Girona ha estat avalada per diferents premis a concursos internacionals i ha rebut crítiques molt positives del seu primer disc.

11850743_10207353372455221_2940725947117283824_o